En tan sols 4 anys Ontinyent ha patit tres temporals (2016, 2019 i 2020), els quals han constatat la necessitat de desenvolupar el Pla de Regeneració i Emergència Habitacional del barri de la Cantereria, que es veu afectat amb el perill dels desbordaments del riu Clariano. L'últim episodi, la DANA de 2019 amb una acumulació de més de 400 l/m2, va obligar a rescatar a quaranta veins i evacuar a més de 150 persones del barri. a causa del desbordament del Riu Clariano i la inundació de desenes d'habitatges.

Aquest temporal fou el punt d'inflexió en el qual l'Ajuntament d'Ontinyent es va posar a treballar per reconvertir la zona de la Cantereria, en un espai verd que puga assimilar les crescudes del riu. Un procés tan costós, on cal destacar que influeix a tantes famílies, ha tingut diferents etapes entre les quals, recentment s'ha aconseguit l'adquisició per part de l'Ajuntament d'Ontinyent de 44 vivendes.

En conjunt, el conveni de regeneració de la Cantereria, signat el passat mes de setembre pel vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, suposarà en els pròxims anys un esforç inversor superior als 3 milions d'euros, xifra en la qual a més de la compra dels habitatges i el seu posterior enderrocament s'inclou l'actuació sobre els talussos de la zona i la creació d'una zona verda inundable semblant a la ja creada en la part del riu que dona al Molí Descals.

Els objectius de la creació del parc inundable i regeneració de la Cantereria són els següents:

1. La recuperació mediambiental.

Tal com s'ha exposat anteriorment, les característiques climatològiques i la ubicació de l'àmbit del Projecte requereixen que aquest espai siga renaturalitzat i tornat a la llera del riu, amb usos compatibles amb una ribera de riu mediterrani. Els beneficis mediambientals de la conversió d'un espai construït amb habitatges i indústria en un espai verd són importants:

◦ Recuperar els boscos de ribera contribueix a dissipar l'energia de les crescudes del riu.

◦ S'afavoreix la implantació o persistència d'usos naturals compatibles amb la inundabilitat.

◦ Ajuda a conservar o recuperar la dinàmica hidrogeomorfològica.

◦ Millora la diversitat ecològica.

◦ Compleix amb el bon estat ecològic de l'àmbit en afavorir el filtratge de contaminants mitjançant la restauració de "filtres verds".

2. La millora paisatgística.

L'àmbit del Projecte se circumscnu a un carrer degradat pel fet que molts dels habitatges estan deshabitats i en estat d'abandó, i les naus industrials existents es troben en desús, sense que el conjunt de l'edificació aporti valor paisatgístic a la zona ni valor funcional. La zona verda reverteix l'espai de la llera en un paisatge natural integrat a la ciutat i en sintonia amb l'ecosistema de la llera.

3. La millora urbana.

Amb el desenvolupament de l'actuació s'habilita un recorregut longitudinal al costat del marge del riu, d'acord amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, que connecta amb altres recorreguts existents a la zona i serveix de zona d esplai. Es genera un gran espai obert que s'integra a la xarxa d'espais lliures del riu i el nucli urbà, incorporant-hi la llera, articulant els territoris urbà i rural en una zona històricament dissociada de la trama urbana.

L'edificació de l'escorxador municipal, la qual compta amb catalogació de protecció integral, queda vinculada al nou espai obert, permetent la seua integració en els recorreguts urbans i la seua futura adequació i recuperació per a altres usos, dins de la política de recuperació i posada en valor d'altres béns amb valor patrimonial resultants de la desaparició del teixit industrial tèxtil vinculat al riu (Molí Descals, Pont Nou, antiga fàbrica de Revert, xemeneia industrial de la desapareguda fàbrica de Paduana, etc. ).